): txac, xac, txac-txac
acció de colpejar violentament: clac, pof, pim-pam
acció d'ensorrar o ensorrar-se (un edifici): barrom, barrabam, barrabom
acció de caure a terra: patapam
acció de donar un cop fort: paf, clang
[...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...
Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
poder + infinitiu o els adverbis potser, probablement, etc. Per exemple:
Ara pot fer mitja hora que són a dins.
Potser fa mitja hora que són a dins.
En canvi, no és adequat, en els registres formals, l'ús del futur per expressar probabilitat en el present (Ara seran les tres) o del condicional per [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar:
El teatre musical pot ser de:
? òpera
? sarsuela
? tragèdia
? opereta
No obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats comunicatives són les següents:
acció de parlar: bla-bla-bla, patatim, patatam
acció de parlar hipòcritament: nyeu-nyeu, nyau-nyau
acció de parlar insistent: nyic-nyic
acció de xiuxiuejar: xiu-xiu
acció de cantar: taral·larà [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats fisiològiques són les següents:
acció de sentir dolor: ah, ai, oh, oi, ui
acció de plorar: uè (o uèèè), buaaà! (o buààà!)
acció de plorar (un nadó): enguè (o enguèèè)
acció de somicar: esnif
acció de mocar-se: mooc, prrt
acció de [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns instruments musicals són les següents:
clarí: tararí, taratí
trompeta: tararà, tururut
flabiol: tiroliro
violoncel o violí: nyigo-nyigo
cascavell: dring, dring-dring, ning-ning
contrabaix: dum-dum, bling-blong
flauta: tiru [...]